lunes, 14 de diciembre de 2009

Avui és el primer dia

El primer dia no és fàcil, s'han de donar els perqués, s'han de decidir moltes coses. Com passa també en la vida personal les grans decissions les hem de prendre quan menys preparats estem per fer-ho.

Primer els perques.

Mompracem.

És un referent en la meva vida. Sé que també ho és de molts altres companys de generació. Molts nens i algunes nenes que vam devorar Salgari veient com creixíen les nostres idees i la nostra rebeldia. Molts cops, com en le meu cas, creixent sola en un mon d'adults. Per desprès d'uns anys ser una adulta sola en un mon de nens.

Jo volia ser Labuan, volia ser intrèpida i aventurera, però principa¡ment volia ser mereixedora de ser estimada per un home, per un home honest més enllà de les lleis i les obligacions, i acompanyar-lo a la fi del mon.

Per que no estava tant lluny? Perque ha costat molt però,... ell ho sap. Hi hem arribat. T'estimo marit.

Ara les decisions. Quina utilitat li dono a quest recien estrenat blog? Realment cal decidir-ho ara? No ho crec, de moment una possibilitat d'endreçar el cap estaria be, o d'escriure per mí i no pels demès com faig molt sovint.

Ja ho veurem.

Fins aviat que ara he d'investigar com s'acaba de fer tot això.